PELAIRES. Planta 1
Jordi Alcaraz. Calella, Barcelona, 1963. "El mecanisme d'un rellotge de sol"
L’artista s’amaga, desapareix voluntàriament cedint el protagonisme a la matèria que cobra vida per parlar-nos de l’essència de les coses, de tot allò que no es pot expressar amb paraules: l’actitud, el gest, la delicadesa…
Les obres són “éssers” creats dins un marc que els serveix de columna vertebral i que Alcaraz estructura amb objectes quotidians als quals els canvia d’identitat. La pintura es mou, vibra, juga amb la llum, amb el temps, amb els límits o amb la seva negació cercant assolir un entorn de llibertat on tot sigui possible.





PELAIRES. Planta baixa
Rafa Munárriz. Tudela, Navarra, 1990. "Espais que estructuren accions"
L’enteniment i el qüestionament de l’espai urbà és el tema central en l’obra de Rafa Munárriz. qui ens planteja la transformació de barreres i altres elements de tancament implantats en els entorns urbans, en nous elements encara lliure de funcionalitat.
La seva pràctica artística és eminentment escultòrica, basada en la problemàtica de l’espai i la relació que genera amb l’espectador a qui convida a transitar per les seves instal·lacions i a reflexionar sobre com repercuteix l’ordenació espacial d’una ciutat en els seus habitants i com la forma en la qual viuen les persones repercuteix en l’espai que habiten.





KEWENIG Palma
Marcelo Víquez. Montevideo, Uruguai. 1971. "Les nostres eines ens fan mal"
Inscrit en la corrent conceptual, ataca amb una subtilesa devastadora les nostres consciencies i remou els pilars de la societat de la que formen part amb ironia i sarcasme. Objectes modificats i trets del seu context, ens col·loquen en llocs incòmodes d’on no podem escapar. La seva obra posa al descobert la falsedat humana, les paradoxes, la manipulació i els oxímorons que nosaltres mateixos fabriquem.





PEP LLABRÉS Art Contemporani
Ruben Torras. Barcelona, 1978.
Amb sentit de l’humor Rubén Torras explora el costat inquietant d’allò quotidià a través d’imatges que recupera del passat i a les que dona una nova vida fusionant-les amb imatges digitals actuals, pintura i disseny gràfic. Com a resultat obté paisatges impossibles en els quals, si més no, reconeixem elements arquitectònics, “frames” de pel·lícules o figures geomètriques.
On està la barrera entre allò documental i allò fictici o entre el simulacre i la realitat? L’artista amb la seva obra obre una porta per tal que l’espectador reflexioni sobre la resposta.















Recorregut
Monday
Tuesday
Wednesday
Thursday
Friday
Saturday
Sunday
Name
Surname
Email
Invalid code
Thank you for booking online. You'll receive an email confirmation at your email address
OK